«A les fronteres europees s’estan cometent crims contra la humanitat», principal conclusió de l’Audiència de Barcelona del Tribunal Permanent dels Pobles.

Barcelona, 12 de juliol 2018.- Les sis jutgesses del TPP denuncien que els responsables d’aquests crims són tant la Unió Europea com els estats membres amb l’agreujant que existeix una estratègia de no-reconeixement dels fets i de garantia de la impunitat per als responsables individuals i institucionals. Les conclusions es portaran a la propera audiència del Tribunal que tindrà lloc a Londres a l’octubre d’aquest any i se centrarà en els drets laborals. Tots els casos i propostes presentats serviran per preparar les mobilitzacions i accions polítiques de cara a les eleccions del Parlament Europeu del proper any.

L’Audiència sobre Espais de “No Dret” del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) va tenir lloc els dies 29, 30 de juny i 1 de juliol a Barcelona. L’Audiència, centrada en les violacions de drets humans relacionats amb temes de gènere i diversitat sexual, menors o succeïts a la Frontera Sud van ser jutjats per 6 expertes de reconeixement internacional – Bridget Anderson, Laia Serra, Patricia Orejudo, Stasa Zajovic, Teresa Almeida i Marina Forti- i va ser presidit per Gianni Tognoni, Secretari General del Tribunal.

El més destacat d’aquesta Audiència ha estat la seva profunda perspectiva de gènere i la participació de desenes de col·lectius de persones migrants no només com a testimoniatges de les vulneracions i opressions que sofreixen sinó també en termes de les resistències generades davant tals vulneracions. Brid Brennan (Transnational Institute) va remarcar com les diferents audiències han servit d’espai de trobada entre persones migrants i refugiades «que són en si mateixes agents polítics transnacionals i que ens porten el repte de construir noves solidaritats des de dins de l’Europa Fortalesa». Lamine Sarr, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona va recordar que les persones migrants tenen moltes més dificultats per creuar les fronteres que les pròpies mercaderies. Jille Belisario (Transnational Migrant Platform – Europe) va ressaltar que amb la Sessió «es busca avançar cap al reconeixement de la humanitat i de la dignitat les persones migrants i refugiades, però a més visibilizar la seva participació com a subjectes de ple dret en l’elaboració de les alternatives cap a una societat més justa». Federico Pacheco (La Vía Campesina) va observar que “el discurs que justifica el racisme i el colonialisme és dut a terme per tots els països de la Unió Europea, justificant mesures que busquen mecanismes d’expulsió més eficaces, mentre Europa viola la llei internacional deixant morir gent en el mar».

Les Jutgesses, recollint les principals idees dels testimonis, van expressar el seu  profund reconeixement per la valentia, contundència i precisió de les persones i organitzacions que van presentar els casos. El Secretari General del Tribunal Permanent dels Pobles, Gianni Tognoni, va concloure que els crims contra la humanitat denunciats davant el Tribunal tenen “l’agreujant d’una estratègia de no reconeixement dels fets i de la garantia d’impunitat per als responsables individuals i institucionals”.

Entre els eixos de lluita principals s’han identificat: el sistema econòmic, el sistema judicial estatal i europeu, (La Llei espanyola d’Estrangeria i la Llei de Seguretat Ciutadana que criminalitzen a les persones migrants) i el dret paral·lel que viola els tractats internacionals i legalitza els crims del sistema, el feixisme social i el relat tòxic que despleguen sobre la migració polítics i alguns mitjans de comunicació. La propera Audiència de la Sessió del Tribunal Permanent dels Pobles tindrà lloc a Londres a l’octubre de 2018 i se centrarà en els drets laborals, i la Sessió del Tribunal culminarà en 2019, abans de les eleccions del Parlament Europeu.

El Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) neix en Bologna per donar continuïtat a l’experiència del Tribunal Russell I sobre Vietnam (1966-67), que va aconseguir introduir la categoria de «Crims de Guerra» en la legislació internacional, i del Tribunal Russell II sobre Amèrica Llatina (1973-76). Es va proposar com a instrument permanent de reconeixement, visibilitat per a tots aquells pobles víctimes de violacions dels drets fonamentals contemplats per la Declaració Universal dels Drets dels Pobles (Alger, 1976). Des de llavors ha desenvolupat més de 40 sessions en diferents països, dedicades al neocolonialisme econòmic, la globalització, la guerra, el genocidi i els crims econòmics, entre uns altres. Les seves sentències i recomanacions han estat moltes vegades preses com a punt de partida tant per institucions com per moviments socials per canviar situacions de vulneració de drets.