Barcelona, 12 de juliol 2018- La tercera Audiència de la Sessió del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) sobre la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades va tenir lloc els passats 29, 30 de juny  i 1 de juliol a Barcelona. Després d’examinar casos de violacions de drets humans en els eixos de Gènere i diversitat Sexual, Menors i Joves i Frontera sud, presentats per organitzacions de migrants i refugiades, organitzacions actives en la solidaritat i centres d’investigació, les conclusions de les sis jutgesses del Tribunal són contundents: A les fronteres europees s’estan cometent crims contra la humanitat. Els responsables són tant la Unió Europea com els Estats Membre, amb l’agreujant que existeix una estratègia de no-reconeixement dels fets i de garantia de la impunitat pels responsables individuals i institucionals.

Jara Henar, Alianza por la Solidaridad

L’Audiència sobre Espais de “No Dret” del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) va ser convocada i preparada per desenes d’organitzacions de persones migrants i refugiades i altres organitzacions de la societat civil i va comptar amb la presència d’un jurat compost únicament per dones, expertes de reconeixement estatal i internacional: Teresa Almeida, Bridget Anderson, Marina Forti, Patricia Orejudo, Laia Serra i Stasa Zajovic.

El 29 de juny, l’Audiència va ser inaugurada amb la presència de l’Ajuntament de Barcelona (Jaume Asens, Tercer Tinent de l’Alcaldia i M. Dolores López, Comissionada d’Inmigració, Interculturalitat i Diversitat), així com representants de les organitzacions convocantsde l’àmbit internacional (Jille Belisario de la Transnational Migrant Platform Europe i Federico Pacheco de la Coordinació Europea de la Vía Campesina). També van intervenir Lamine Sarr per part del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i la Tancada Migrant de Barcelona, Giani Tognoni, Secretari General del Tribunal Permanent dels Pobles i Brid Brennan del Transnational Institute. Jaume Asens va afirmar que “les 100 persones mortes avui al Mediterrani ens assenyalen una fosa comú, ens assenyalen responsabilitats polítiques en un context de crisi dels Drets Humans”. Lamine Sarr va recordar que les persones migrants tenen moltes més dificultats per travessar fronteres que les mateixes mercaderies. Federico Pacheco va observar que “el discurs que justifica el racisme i el colonialisme és portat a terme per tots els països de la Unió Europea, justificant mesures que busquen mecanismes d’expulsió més eficaços , mentre Europa viola la llei internacional deixant morir gent al mar”. Per la seva banda, Jille Belisario va ressaltar que amb la sessió “es busca avançar cap al reconeixement de la humanitat i dignitat de les persones migrants i refugiades, però, a més, visibilitzar la seva participació com a subjectes de ple dret en l’elaboració de les alternatives cap a una societat més justa”. Brid Brennan va remarcar que “aquestes audiències del TPP han desenvolupat un gran espai de trobada entre persones migrants i refugiades que són en si mateixes agents polítics transnacionals i que ens porten el repte de construir noves solidaritats des de dins de l’ “Europa Fortalesa”.

La introducció de l’Audiència va estar a càrrec de Juan Hernández Zubizarreta i de Beatriz Plaza, que van vincular els elements essencials de l’Acusació General establerta el 2017, amb els eixos de l’Audiència de Barcelona (Gènere i diversitat sexual, Menors i oves i Fronteea Sud). En particular, van denunciar la llei espanyola d’Estrangeria i la llei de Seguretat Ciutadana que criminalitza a les persones migrants. Van ressaltar, a més, la necropolítica europea, al centre de la violació amb impunitat dels drets, i que consisteix a deixar morir a les persones. En el seu torn, el Secretari General del Tribunal Permanent dels Pobles va recordar el procés de la Sessió del TPP, observant que a les audiències anteriors (Palermo, desembre de 2017 i París, gener de 2018), es va aconseguir la documentació i la qualificació jurídica de les polítiques europees. Va afirmar que les morts causades per la necropolítica europea són el resultat d’una guerra que la Unió Europea i els Països Membres han declarat a les persones migrants i refugiades, i que els acords dels governs europeus estan creant un dret paral·lel que viola els tractats internacionals i consolida autèntics crims de sistema.

A l’Eix sobre Gènere i Diversitat Sexual, que va ser introduit per Carmen Miguel Juan, els casos van ser preparats i presentats per Ca la Dona, Entrepobles, Mujeres migrantes diversas, ACATHI, Stop Maremortum, Yo sí sanidad universal/PASUCAT, No muri No recinti, Women’s Link, Casa Delle Donne, Non Una di Meno Genova, APDHA, KASAPI & MELISSA-Grecia, Waling-Waling Campaign for Rights of Migrant Domestic Workers-UK, Women in Exile, Centro Filipino de Barcelona, Mujeres pa’lante, Alianza contra la Pobreza Energética, Unitat Contra el Feixsme i el Racisme (UCFR). Des del marc establert a la introducció en la qual s’expressava fins a quin punt les legislacions sobre migració i refugi són “cegues al gènere”, es van desplegar una sèrie de conseqüències en forma de vulneracions específiques a les dones. El reconeixement del dret a protecció internacional enfocat en casos en les que les vulneracions es donen en un espai públic per part d’un agent estatal, relega a un segon pla moltes de les causes de les quals fugen les dones, considerades com a “domèstiques” o “culturals”. D’altra banda, la vinculació de la residència temporal al contracte laboral no té en compte els treballs de cures als que moltes vegades poden accedir les dones migrades. En termes de violències en trànsit, es van presentar casos sobre la realitat que preval a Itàlia, Grècia, Alemanya, Marroc i a l’Estat espanyol. Es va evidenciar el continuum de violències que pateixen les dones migrades i refugiades en els països d’origen, en el trànsit cap a les fronteres europees i un cop establertes en els països europeus, a través de les seves feines, sovint invisibilitzades a les llars o en els camps agrícoles, i en el seu accés a la salut o a l’habitatge i els subministraments energètics. A l’Eix també es va presentar el cas de les persones LGTBI. Aquestes són blanc d’homicidis, violència sexual i de gènere, tortura i detencions arbitràries als països d’origen. En el trànsit són també víctimes de tota mena de violacions de drets i després a dins de les fronteres europees, que no desenvolupen un marc adequat per assegurar la seva protecció.

Cas de Isla Mar (Sra. Estefanny Molina, Women’s Link)

L’Eix de Menors i Joves va ser introduït per Raquel Prado, i els casos van ser presentats per l’Espai de l’Immigrant i el Centre Filipí de Barcelona. Es va destacar la situació de desemparament que pateixen els menors de 18 anys, malgrat estar protegides per més de cent normes de dret internacional, de les quals la UE i els seus Estats membres n’han firmat i ratificat la quasi totalitat. En particular, es destaca la Convenció de Drets del Nen i la Nena. Les persones menors migrants viatgen no acompanyades o bé són separades en el trànsit cap a les fronteres europees. Moltes desapareixen, víctimes de tràfic de persones, de prostitució, explotació, esclavitud, sense que els Estats assumeixin les seves responsabilitats de buscar-les. Es va denunciar que els Estats tampoc asseguren l’accés a una vida digna i plena er a les persones joves que assoleixen la majoria d’edat, en igualtat de condicions respecte a la resta de joves.

L’Eix de Frontera Sud va ser presentat per Bru Aguiló de Fotomovimiento, i els casos van ser preparats per: NOVACT, Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Alianza por la Solidaridad, Observatori DESC, Fotomovimiento, Collectif Des Femmes Migrantes Au Maroc  COFMIMA, Women’s Link, SOS Racisme, Centre Delàs, Tanquem els CIEs, Alianza por la Solidaridad, APDHA, Women’s Link, IRIDIA, ELIN. La presentació de l’Eix es va enmarcar com un Espai de “No Dret”, en el qual prevalen l’expoli, la colonització, la neocolonització, l’imperialisme i neoimperialisme així com un profund racisme institucional. Es va transitar des dels espais de no-dret que apareixen abans de travessar les fronteres i, passant per elles, es va arribar als espais de no-dret que es construeixen al voltant de la persona migrada a les nostres ciutats a través del racisme institucional. Es va començar destacant les devastadores xifres de les arribades: si es pren com a marc temporal comparatiu de l’1 de gener al 10 de juny del 2017, i es compara amb el mateix període de temps del present 2018, s’observa que les arribades s’han multiplicat per dos, assolint la xifra de 9315 el 2018. Les morts i desaparicions s’han multiplicat per quatre. Al conjunt del Mar Mediterrani, més de 14.000 persones han mort o desaparegut des de 2014. Mitjançant les rutes mediterrànies en general, s’estima que van arribar a territori europeu més de 42.000 persones, i que únicament el 2017, 10.000 van ser retornades a Líbia. En els casos presentats, es va destacar la violació de drets a Marroc, en les fronteres marítimes i la tanca (per exemple a través del cas Tarajal o de les dones de Isla del Mar així com testimonis directes) es van denunciar una sèrie de pràctiques vulneradores de drets per part dels agents de l’Estat Espanyol que van resultar en la mort de 15 persones el 6 de febrer de 2014. Les denúncies es van estendre als Centres d’Internament per Estrangers (CIEs) que, junt amb les batudes de perfil ètnic o les trabes burocràtiques per a aconseguir la regularització, contribueixen a mantenir a les persones migrades en sutuació de vulnerabilitat, la qual cosa facilita la seva explotació laboral i el seu silenci. D’altra banda, es va denunciar com un dels pilars de l’arquitectura que assegura la impunitat en la violació de drets de les persones migrants i refugiades s’ubica a l’externalització a actors privats, molts d’aquests, empreses transnacionals. En aquest sentit, es va destacar el negoci que fan les empreses actives a l’àmbit militar i de la seguretar i es va il·lustrar en concret el cas d’INDRA. En aquest cas es va evidenciar la co-responsabilitat del govern espanyol que disposa del 18.7% de les accions de l’empresa. INDRA va ser denunciada per construir la tercera tanca a la frontera de Melilla, per la producció d’un equip militat usat per Aràbia Saudita a Yemen i per haver influït, amb altres empreses del sector, en què la resposta de la Unió Europea i del Govern Espanyol a la “crisi migratòria” sigui eminentment militaritzada.

Sani Ladan, ELIN

Les organitzacions de persones migrants van tenir un rol central a l’Audiència. No només en el reconeixement de les vulneracions i opressions que pateixen sinó també en termes de les resistències generades enfront de aquestes vulneracions. Això es va fer evident sota la forma de narratives diverses i accions autoorganitzades que van des de la revindicació de drets com és el cas d’organitzacions de treballadores de la llar i de cures (Waling-Waling, Mujeres migrantes diversas), a la denúncia i el suport mútu en situacions que vulneren la mateixa legalitat (Women in Exile). A més, cal destacar la importància de les alternatives econòmiques proposades des de l’associacionisme i el cooperativisme del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, que recentment ha llençat la seva “antimarca” de roba “Top Manta” o la propsta de MELISSA-Greece, conformade per dones de més de 45 nacionalitats que donen solucions a menors no acompanyats, entre altres situacions. Una de les principals contribucions de la Sessió del TPP radica en fer visibles el que aporten aquestes resistències a la societat, teixides amb les lluites socials tradicionals. En aquest sentit, la representant de Waling Waling deia “la nostra campanya transnacional pels nostres drets laborals és una de les nostres grans contribucions, en aquesta era del sindicalisme a Gran Bretanya”.

Després d’escoltar atentament les històries de vida durant dos dies, i recollint les principals idees dels testimonis, les Jutgesses del Tribunal van expressar el seu profund reconeixement per la valentia, la contundència i la precisió de les persones i organitzacions que van presentar casos. Van afirmar que a les  fronteres europees s’estan cometent crims contra la humanitat, i que els responsables són tant la unió Europea com els Estats Membres.

Patricia Orejudo va observar “hem escoltat a nombroses històries de vida plagades de violències, brutalitat i negació de drets. El fet comú a totes elles és que han estat produïdes per la ubicació forçada d’aquestes persones en Espais de No-Dret. La primera causa d’aquests espais és que el mateix Dret discrimina i desposseeix de drets”. Va assenyalar també que es creen “No Dret” per la falta de visibilitat de les necessitats particulars de totes les persones. Darrere de la suposada neutralitat, s’amaga una configuració androcèntrica que dificulta l’exercici dels drets per part de dones, nenes i del col·lectiu LGBT. “La llei d’Estrangeria és androcèntrica quan ignora l’especificitat del treball domèstic o de cures, exercit fonalmentalment per dones i en un percentatge important, dones migrants”. Per tant, es requereixen conceptes flexibles que pal·liïn la interseccionalitat de la discriminació. Va subratllar també que els Espais de “No Dret” es generen quan les lleis no són aplicades i que s’obren espais d’impunitat i de negació de la justícia. Finalment, va observar que la conformació d’aquests espais és l’avantsala per a més zones de “No Dret”, i que si no es posa remei a això, les retallades en drets s’estendran a totes les persones.

Laia Serra va posar en consideració el Tribunal Permanent dels Pobles com una eina de reconeixement de les vulneracions, de visibilització de patrons sistemàtics de violències, de creació de noves categories polítiques i jurídiques i d’oportunitat de denúncia, de reparació simbòlica, alhora que espai de trobada per a teixir aliances. Va destacar quan oportuna era l’Audiència en termes de revessar el debat entre el que és legal i el que és legítim, la legalitat versus la justícia. Va observar també com la frontera s’ha convertit en un concepte basat en la segregació, que legitima el manteniment de privilegis, una sort de “nou Apartheid”, on s’enfronta a les persones que tenen una ciutadania i a les que no la tenen. Va assenyalar que preval una “invisibilització de què la riquesa i l’estat del benestar europeu estan construïts sobre l’explotació, l’espoli i la violència cap a altres pobles”, en el marc del Deute Històric, en el que Europa té “responsabilitat per l’extermini de pobles i cultures, i la depredació dels seus recursos”. Va afirmar també que a la base de les polítiques migratòries actuals es troba el model econòmic capitalista. Es va pronunciar també sobre el feixisme social, en tant a “un discurs que banalitza violències, reivindica la legitimitat de l’amenaça exterior i la necessitat de protecció”.

Teresa Almeida va destacar la prevalença actual del feixisme social, que es manifesta com un règim, cultura i civilització, on les nocions de justícia, equitat, universalitat i solidaritat perden tot el seu significat. En aquest règim, les relacions socials i laborals es troben permeades per la segregació, la violència, la precarietat i indiferència i la democràcia es buida de significat, deixant de reconèixer a totes les persones com a subjectes de drets. “El que s’ha reportat aquí, no ha estat únicament la indiferència enfront de la desesperació i la mort de les persones, sinó també el seu assetjament i la criminalització de les persones migrants i de les que les hi donen suport”, va assenyalar. Va destacar també que “no només es permet sinó que s’encoratja als actors que tenen capacitat de causar danys a les persones migrants, en el marc dels acords que es firmen amb països en trànsit com Marroc, Líbia o Turquia, i que actuen com a porters que prevenen l’entrada a Europa de les formes més horribles que ens puguem imaginar”. Va valorar també la necessitat d’establir xarxes de resistència que contrarestin la militarització i la securitització de l'”Europa Fortalesa”, i que pot prendre la forma d’establir espais com la Sessió del Tribunal Permanent dels Pobles, la creació de ciutats-refugi, entre d’altres.

Bridget Anderson va afirmar que “el problema no són les persones migrants, el problema és Europa”. Va destacar que la situació actual d’aquestes persones exposa la naturalesa patriarcal i anti-dones que existeix a Europa. “Els aspectes negatius d’Europa es vinculen estretament amb el capitalisme, no són simplement males actituds, sinó més aviat dominació, expropiació i negoci, tant en l’àmbit econòmic, com a social”. Va assenyalar la importància de les alternatives que desenvolupen les persones migrants als Espais de “No Dret”, convertint a les fronteres en espais on es fa política. En aquest sentit va ressaltar la importància d’iniciatives com la del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i el Centre Elin de recepció de migrants. Va observar també que s’ha de deixar de considerar a les persones migrants com a víctimes que hem d’ajudar, i més aviat reconèixer-les com a agents dels quals tenim molt per aprendre. Va recordar que s’ha de seguir exigint a la Comissió Europea la lliure circulació de les persones, detenir l’externalizació en la gestió de les fronteres, assegurar vies lliures i segures i canals legals per entrar a Europa, però que també s’ha d’exigir la rendició de comptes de les empreses transnacionals i d’alguns actors humanitaris que col·laboren estretament amb la policia i l’exèrcit. D’altra banda, va afirmar que els sindicats han de ser interpel·lats, perquè reconeixen únicament al treball formal, mentre haurien de donar suport al desenvolupament de noves organitzacions de treballadors/es més inclusives. Finalment, va recomanar que es connectin els abusos i l’explotació de les persones migrants amb els beneficis de les empreses transnacionals.

Marina Forti va observar que els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat important en la difusió d’una narrativa basada en nocions com l'”emergència” o la “crisi migratòria”, difonent freqüentment estereotips negatius sobre les persones migrants i les seves organitzacions. Va recomanar en aquest sentit treballar sobre un relat alternatiu, i el paper que la premsa pot jugar en aquest sentit. Va destacar que “els discursos d’emergència, crisi i invasió formen part d’una construcció deliberada de la política de la por i de l’odi”. “Els drets fonamentals es perden en les tanques i fronteres, desapareixen en els campaments en el trànsit, s’enfonsen en el Mediterrani”. Finalment va recordar la importància de les organitzacions de persones migrants i de la societat civil organitzada en el restabliment d’Espais de Dret, on es mantingui visqui la solidaritat.

Stasa Zajovic va al·ludir al tancament de la ruta dels Balcans i la situació de completa vulneració de drets que es dóna allà, recollint dades sobre les narratives institucionals de la Unió Europea que propugnen que aquestes situacions es donin i que, a més, es normalitzin.

El Secretari General del Tribunal Permanent dels Pobles, Gianni Tognoni, va concloure que els crims contra la humanitat denunciats davant el Tribunal tenen “l’agreujant d’una estratègia de no reconeixement dels fets i de la garantia d’impunitat per als responsables individuals i institucionals”.

La propera Audiència de la Sessió del Tribunal Permanent dels Pobles tindrà lloc a Londres l’octubre de 2018 i serà sobre la temàtica del treball. L’Audiència final del Tribunal tindrà lloc a inicis del 2019.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.